Potenciar el relat i facilitar el llenguatge, claus per apropar el vi a nous públics


COMUVICAT tanca la primera edició de la Conferència Catalana de la Comunicació del Vi amb més de 40 ponents i 170 professionals de la comunicació del vi inscrits

Periodistes, comunicadors i sommeliers han coincidit en què és necessari potenciar el relat de cada un dels vins, així com apropar el llenguatge al consumidor o simplificar la litúrgia en el servei del vi per guanyar nous públics i, especialment, incorporar els més joves. Aquestes han estat algunes de les conclusions dels diferents debats i espais de reflexió que s’han obert durant la celebració de COMUVICAT. La trobada professional que ha comptat amb més de 170 inscrits i 40 ponents, s’ha celebrat entre el dilluns i dimarts, dies 4 i 5 de març, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona.
Una altra de les idees que van sobrevolar la sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya durant aquests dies va ser la defensa pel periodisme del vi, i la reivindicació del paper que els diferents agents (cellers, enòlegs, sommeliers, bloguers, escriptors, agències i periodistes…) per fer un sector del vi sòlid i cohesionat.
COMUVICAT 2019, la I Conferència Catalana de la Comunicació del Vi –organitzada per Como Pomona amb el patrocini de Codorníu Raventós i Família Torres, el suport de l’INCAVI i la DO Cava com a denominació convidada– obria portes dilluns, amb un acurat programa com a carta de presentació. Cupatges, Va de Vi, Verema i Selectus Wines, van ser partners media. I el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació Catalana de Sommeliers, el Col·legi d’Enòlegs de Catalunya, l’Associació Vinícola Catalana, Monvínic, Euroselecció Riedel, Aigües Sant Aniol i el CETT van ser col·laboradors.
La mateixa inauguració de COMUVICAT esdevenia una declaració d’intencions que, en paraules del seu director, Rafa Gimena; manifestava que “el sector necessita confiança i aprofitar sinergies per fer coses junts”. Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), va fer defensa “del periodisme de vi, sigui generalista o especialitzat, per garantitzar la força del sector”. Per la seva banda, Salvador Puig, director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) també es va afegir a l’estratègia col·laborativa, destacant que, encara ara, “costa de visibilitzar la imatge de país de grans vins” que és Catalunya. 

El degoteig de comunicacions, debats i tastos que han estat els dos dies de conferència es va obrir amb Mireia Torres, directora d’Innovació i Coneixement de Família Torres, acompanyada per la Directora de Comunicació Nacional, Isabel Vea, va explicar el programa de recuperació de Varietats Ancestrals com a estratègia enfront el Canvi Climàtic i com havia estat la comunicació del projecte.


Tot seguit, Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers i responsable de les botigues especialitzades Wine Palace; Anna Casabona, sommelier del Celler de Capçanes i Finalista a Millor Sommelier de Catalunya 2018; i Rubén Pol, sommelier del restaurant Disfrutar de Barcelona van protagonitzar la primera taula de la Conferència. Casabona explicà que “hi ha vins molts bons, però a la gent li motiva més conèixer que hi ha darrere del vi”. Vicens destacà com el sommelier de botiga, en poc temps, ha de conèixer els gustos i pressupost del client per fer una bona recomanació sent empàtic i comunicatiu. Per la seva banda, Pol va dir que sovint quan el cambrer li diu al comensal: “ara vindrà el sommelier pel vi, sembla que vingui l’home del sac”. La reivindicació d’una bona formació, especialment en idiomes, va ser un altre dels temes de la taula.


Margalida Ripoll, directora de Vadevi; Natalia Costa, periodista Europa Press; i Sergi Cortés, director de Cupatges van debatre sobre els “Reptes del periodisme de vi imprès i digital”. Costa lamentà que, en la major part dels casos, en la premsa generalista el vi només sigui d’interès per les seccions d’economia i no de les de cultura. Per la seva banda, Ripoll va demanar temps i espai per explicar històries, explicant que al món del vi tot era lent i per tant, la comunicació no podia ser ràpida. Així mateix la directora de Va de Vi, que celebra aquests dies el seu X Aniversari, va explicar que el sector del vi hauria de donar més suport al periodisme del vi via publicitària, destacant que havien portat els Premis Vinari a la televisió i havia estat gràcies a empreses d’altres sectors. Per la seva part Cortés, especialitzat en màrqueting digital, va voler posar el focus en el públic per insistir en què calia “adaptar el llenguatge per arribar al públic més jove”.


“El vi que es llegeix, és el vi que es beu”, amb aquesta frase de Rodolfo Castro, autor de La Comunicación del Vino, el periodista de La Vanguardia especialitzat en vi i viticultura, Ramon Francàs, va voler destacar la importància del periodisme de vi per una bona prescripció. Francàs i Castro van analitzar “Com es comunicaven els vins catalans” en un diàleg. El català defensava la distinció entre Periodisme i altres tipus de comunicació, així com la pervivència dels mitjans de paper, tot i que aventurà un pròsper futur dels digitals a l’espera que consolidin el model de negoci. Mentre que el gadità, resident a València, va manifestar que “es podria dir que el present periodisme de paper no té futur, mentre que el periodisme digital del futur no té present”, en una clara referència a la crisi de la premsa i l’actual manca de rendibilitat dels mitjans digitals. Castro, preguntat per un assistent sobre si es podia establir una relació sobre les vendes d’un vi i la seva aparició en premsa, va explicar que no s’havia estudiat tot i que una vegada va proposar a un celler fer un treball en aquest sentit.

Bruno Colomer, enòleg i director del celler Codorníu amb una ponència que portava per títol “L’exercici didàctic de comunicar un terrer”, va voler centrar-se en la comunicació que el “micro” Celler Jaume, dins de Codorniu, fa dels caves Gran Reserva Ars Collecta; i la seva recol·lecció dels millors raïms de paratges de Raimat, Riudabella i Vilafranca del Penedès. Paisatge i emoció van ser dos dels conceptes o valors més destacats de la comunicació d’aquest projecte de Codorniu Raventós.


Els germans Àlex i Albert Virgili de casa Berger (El Txixarel·lo, El Bandarra, La Sueca, L’Hòstia…), van defensar l’humor i el catalanisme com a valors màxims d’una comunicació orientada a seduir amb un somriure i una identificació amb la festa. “El Món del Vi: Menjar i beure, posar i treure”, va ser el títol d’una ponència que va defensar el vi com “l’hora del pati”; la necessitat de crear comunitat al voltant del producte, i oportunitats perquè els joves del sector puguin agafar el relleu generacional.

La periodista i sommelier Meritxell Falgueras, va voler fer un repàs per la seva carrera professional argumentant com “Adaptar el llenguatge del vi a la ràdio, televisió i premsa escrita i digital”. En la seva ponència, Falgueras destacà els entrebancs que va trobar per canviar la forma i llenguatge del vi per tal d’arribar a nous públics i en especial a la gent que no sabia de vins.


A l’hora del dinar, els protagonistes van ser els vins de Família Torres Fransola 2017 i Jean Leon 3055 2017; els de Codorníu Raventós, Gran Plus Ultra Pinot Noir 2015, Raimat Castell Chardonnay 2017, Negre Abadia de Poblet 2015; i altres vins de la convidada DO Cava.


“Manifest COMUVICAT @MujeresDlVino”La sessió de tarda de la conferència es va iniciar amb la lectura del “Manifest COMUVICAT de las Mujeres del Vino” que reivindicà la igualtat real d’homes i dones al sector del vi i va ser llegit per la sommelier i periodista Meritxell Falgueras i la cellerera Anne Cannan, promotores del col·lectiu Mujeres del Vino (@MujeresDlVino). “El món del vi ha estat dominat per homes i encara avui dia són la seva cara més visible…”, començava el manifest.

La ponència de José Luis Contreras, director comercial i cofundador de Verema.com, va prendre el relleu del manifest feminista en la taula de comunicacions de COMUVICAT. Contreras explicà que sempre han defensat el concepte de comunitat, molt abans de l’aparició de les xarxes socias, i que qui compra una ampolla té dret a opinar. Tot i que va relatar com van haver d’optar por la moderació de les opinions, després de registrar moltes amenaces de denúncies a l’iniciar el projecte publicant les opinions sense cap filtre. Contreras també va convidar als cellers a interactuar amb el consumidor i beneficiar-se del seu feedback.

Comuvicat també va convocar una taula sobre els “temes oblidats” de la comunicació del vi amb Joan Miquel Canals Bosch, degà del Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya; Ramon Roqueta, propietari i enòleg de Lafou Celler; Ester García, directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya i la Wine Business School; i Anna Riera, periodista i directora del Postgrau de Marketing i Comunicació Gastronòmica i Enològica de la Universitat Abat Oliba CEU, que va moderar la taula. Roquetas va ser clar en demanar un projecte col·lectiu que ajudi a projectar la imatge del vi català vers l’exterior. Una idea sobre la qual García va insistir des del punt de vista enoturístic. Per la seva banda, Canals va reivindicar la figura de l’enòleg i lamentà la poca visibilitat que tenia qui era “l’equivalent al xef en un gran restaurant”.


La professionalització de la comunicació d’un celler va ser tractada per Ruth Troyano, periodista i consultora; Montse Alonso, directora de Mahala Wine; i Isabel Vea, directora de comunicació nacional de Família Torres. La necessitat que els cellers contemplin la comunicació com un aspecte realment important i necessari; i per tant, optin per professionalitzar-la en la mida de les seves possibilitats va ser la conclusió d’aquesta taula. Troyano, com a consultora “ ree-lance”; Alonso com a responsable d’una agència especialitzada; i Vea com a dircom d’un gran celler van explicar com desenvolupaven les seves tasques amb diferents exemples.


El Tast de Vins amb Relat amb Ferran Centelles i David Seijas

Ferran Centelles i David Seijas van fer de mestres de cerimònia del Tast de Vins amb Relat amb què COMUVICAT, I Conferència Catalana de la Comunicació del Vi, va tancar al Palau Reial de Pedralbes el seu primer dia d’activitats. Euroselecció Riedel va casar cada un dels vins de la trobada amb la copa més adequada; i l’Associació Vinícola Catalana (AVC) i l’INCAVI van faciliatr una sala del mencionat Palau perquè el tast fos el preludi de l’entrega dels Premis Cartaví.


Ramon Roqueta va presentar el Lafou Els Amelers 2017 del Celler Lafou (DO Terra Alta); Ricard Profes va “relatar” La Font Voltada 2015 d’Abadia de Poblet (DO Conca de Barberà); Isabel Vázquez de Perelada Chivite explicà el vi Aires de Garbet 2016 (DO Empordà); Dacil Estapa de Castell del Remei (DO Costers del Segre) va presentar el 1780 2015; mentre que Isabel Vea de Família Torres va explicar l’origen del celler Purgatori (DO Costers del Segre) i presentà el vi Purgatori 2014; l’escumós III Lustros de Gramona, introduit per Linda Díaz, va tancar el tast en què van participar mig centenar de participants de COMUVICAT.


Jaume Gramona, enòleg i president de Caves Gramona, presentat i entrevistat per Belén Parra, periodista i col·laboradora del diari El Mundo, va obrir les ponències del dimarts, dia 5 de març. Gramona va defensar la viticultura biodinàmica; així com el concepte d’emoció com a principal valor a trasmetre per comunicar els seus vins.


Les comunicacions de caràcter més institucional van ser les de Gemma Urgell, periodista en l’Institut Català del Vi i la Vinya (INCAVI); i Sílvia Grimaldo, directora de Comunicació de la DO Cava, institució col·laboradora de la trobada i DO convidada, respectivament.
Urgell va destacar el paper de Ruralcat, l’Observatori de la Vinya i el Vi, i el Great Wine Capital com a eines per afavorir el sector des de l’administració catalana facilitant espais de relació, i donant difusió a la recerca i coneixement.


Per la seva banda, la directora de comunicació del cava, va presentar una ràpida radiografia de la denominació, per a tot seguit destacar els principals projectes per a cada un dels prescriptors i públics estratègics: Cava Academy (formació de sommeliers), Cava on the Top (restauradors), Cava Summit (congrés de cava), Cava discovery (visites)… Tot això amb l’objectiu de ser referents de qualitat i donar rendibilitat al sector.


Alicia Estrada, autora de la Guia Anual Los Mejores Vinos por menos de 10 euros; Àngel Garcia Petit, autor de La Volta a Catalunya en 50 Vins; i Zoltan Nagy, autor de Reinas de Copas, van ser els escriptors del vi convidats en aquesta edició des de COMUVICAT 2019. 


Margalida Ripoll, directora de VadeVi moderà una de les taules que va generar més debat i participació sobre vins que comuniquen la seva sensibilitat vers el medi natural.
Joan Esteve, director tècnic de Raimat, que està liderant la transició de 3.000 ha de vinya “sostenible” a ecològica a Lleida, va defensar el concepte de sostenibilitat. Per la seva banda, Ruben Parera, viticultor i cellerer a Finca Parera, va fer una crida a consumir vi fresc i de qualitat de proximitat i reprendre el granel per minimitzar la petjada del carboni. Així com va reclamar més informació pel consumidor. Núria Artiaga, enòloga de Celler Credo – Recaredo, es va centrar en el concepte i pràctica de la viticultura biodinàmica, però, també va lamentar que es volia resumir massa la informació amb etiquetes massa simples per la complexitat del tema. 

Tast de la DO Cava, do convidada

Durant el matí, els conferenciants també van poder participar en dos torns de tast de caves comentats pel sommelier David Seijas i els cavistes que van presentar els seus vins. Sílvia Grimaldo, va presentar la denominació i Euroselecció Riedel va posar les copes. Entre els caves: Milesimé Rosé 2011 Juvé & Camps DO Cava Prenseta; Gran Vintage Paratge Qualificat Can Bas 2014 de Pere Ventura; Ars Collecta La Pleta 2009 de Codorniu; i Vallformosa 150 / Brut Gran Reserva 2014.

Després de la pausa cafè, Jordi Bes, periodista i col·laborador de l’ARA, va ser el moderador d’un diàleg entre els joves; Ángela Aramayo, periodista a Lypsum; Alain Gómez, estudiant del Grau d’Enologia, Universitat Rovira i Virgili; i Carles Velasco, estudiant Diploma de Sommelier, CEET-UB sobre quina era la percepció del món del vi entre els menors de 30 anys. Tots tres van coincidir en què els joves buscaven experiències i el vi no ho sabia aprofitar; i que pels joves el vi tenia una entrada difícil pel desconeixement del llenguatge i la varietat de vins, quelcom que no passava amb la cervesa. 


COMUVICAT va dedicar la seva darrera roda de comunicacions a la imatge en la comunicació del vi amb la presentació dels treballs de Clara Isamat, fotògrafa i sommelier a www.vinoscomparitdos.com, i autora dels documentals “Fermentación espontánea”, i “Revolución líquida”; Jordi Català, professional de la Comunicació Visual, Disseny Gràfic i Marketing Visual; i David Jobé, periodista, editor de RAC1. i promotor de www.enoturista.cat, que també va fer de moderador. Una taula molt reveladora en la qual van estar presents documentals, infografíes, i vídeos en directe. Els ponents van coincidiren que una mínima inversió per a la creació de continguts pels seus portals i xarxes era una gran oportunitat pels cellers.

Reconeixements i Dinar dels 16 Vins a Monvínic

La I Conferència Catalana de la Comunicacío del Vi va voler finalitzar amb el Dinar dels 16 Vins al restaurant Monvínic. Un punt final en què es va fer entrega de reconeixements COMUVICAT 2019 als patrocinadors Família Torres i Codorníu Raventós; als col·laboradors DO Cava, INCAVI i Associació Vinícola Catalana (AVC); i al periodista Ramon Francàs.


Una Amanida d’espàrrecs, mongeta verda, favetes i llagostins cruixents va obrir el menú de la trobada amb els vins Abadia de Poblet Blanc 2016 (DO Conca de Barberà), Waltraud 2017 (DO Penedès), Cava Parató, Brut Reserva (DO Cava) i Gra de Sorra 2017 (DO Costers del Segre).

De peix, es va degustar Bacallà amb verduretes de temporada a la brasa; acompanyat d’Alsina i Sardà 2013 – Gran Reserva (DO Cava); Sons de Prades 2016 (DO Conca de Barberà); Sòls Xarell 2017 Rubió de Sòls (Vall de Montsec de Rúbies) i Cérvoles 2017 (DO Costers del Segre).

L’Onglet de vedella ecològica a la brasa amb Parmentier, es va casar amb Gran Claustre 2014 Perelada (DO Emporda); Jean Leon Vinya Le Havre 2012 Reserva (DO Penedès).L’Heretge de Scala Dei 2016 (DOQ Priorat); Lo Piot 2014 Cesca Vicent  (DOQ Priorat), i Abadal Mandó 2016 (DO Pla de Bages).

A les postres, Pastís de formatge amb fruites vermelles; maridat amb Etim Syra 2012 Coop Falsat Marcà (DO Montsant); Desconfio de la gente que no bebe Bodegas Ribas (Vi de la Terra de Mallorca) i Jaume Codorníu 2013 (DO Cava).

Menú